Ser sant és la crida que Jesús fa a tot cristià. Ell ens diu: “Sigueu sants, com és sant el vostre Pare de Cel” (cfr. 1Pe 1, 16).Ser sant és la crida que Jesús fa a tot cristià. Ell ens diu: “Sigueu sants, com és sant el vostre Pare de Cel” (cfr. 1Pe 1, 16).



Canonitzar és una expressió que significa simplement “incloure en el cànon”. O sigui, que algú sigui canonitzat o declarat per l’Església oficialment “sant” suposa que la seva vida encaixa plenament en el concepte o regla de santedat que ella té.

La canonització és l’acte pel qual el Papa declara d’una manera oficial i solemne que un o una venerable, ja beatificat o beatificada, és sant o santa. I a la vegada aquesta declaració autoritza el seu culte en tota l’Església catòlica.



Actualment, canonitzar algú que hagi mort en opinió de santedat suposa un llarg i laboriós procés en el qual s’examinen amb meticulositat tota una sèrie de facetes de la vida del qui es vol elevar als honors dels altars. I també el compliment d’unes proves –el martiri i els miracles- en les quals l’Església recolza el seu veredicte.



Aquest procés de canonització pot durar molts anys –i fins i tot segles-. Tampoc es pot iniciar, excepte l’autorització personal, expressa i extraordinària del Papa, fins que hagin passat cinc anys de la mort de la persona que es vol canonitzar. El procés es desenvolupa en quatre fases, durant les quals la persona candidata a la canonització es defineix de diferents maneres.